El Prälat Limbacher, participant al Sínode de Würzburg del 1971, predica un recés a la Casa d'Espiritualitat de Vic

Fa uns dies el P. Ignasi Ricart va aparèixer a la Llibreria molt ben acompanyat pel Prälat Johann Limbacher i pel Pfr. Ottmar Breitenhuber, rector de la parròquia de parla alemanya St. Albert el Magne. Johann Limbacher va ser 15 anys vicari episcopal de la diòcesi d’Eichstätt.

Aquest bon monsenyor va fer una curta però intensa estada a Catalunya: va predicar a la comunitat catòlica un recés de tres dies, a Vic (Casa d’Espiritualitat Claret). Va ser convidat pel rector Ottmar Breitenhuber a visitar i animar la comunitat catòlica i la comunitat germana, l’Església luterana de parla alemanya de Barcelona, on el 29 d’octubre va donar una conferència molt viva sobre l’impacte («la recepció») del Concili Vaticà II, a Alemanya i a l’Església catòlica universal.

Entre ambdós importants esdeveniments, el Prälat va trobar una estona per atendre algunes de les nostres preguntes. Volíem que ens expliqués en primera persona la seva experiència com a participant en el Sínode de Würzburg l’any 1971: va ser l’equivalent al nostre Concili Provincial Tarraconense. Un sínode (“caminar tots junts”) pels camins oberts pel Concili Vaticà II. Durant tres anys, bisbes, preveres, religiosos, religioses, laics i laïques es van reunir a Würzburg mirant d’implementar els documents del Concili i donar resposta principalment a la pregunta; Què ha de significar el Concili per a l’Església alemanya?

Monsenyor Limbacher ens argumentava que les conclusions més significatives que es van extreure del Sínode van ser; que l’Església hauria de mirar el futur treballant conjuntament com a Poble de Déu (Lumen Gentiu, Gaudium et Spes…), tot compartint els goigs i les esperances, les tristeses i les alegries de la humanitat amb altres religions, vetllant per les necessitats de la gent de l’est, de l’oest, del nord i del sud… I tal com volia el papa Joan XXIII,  fer que l’Església sigui una font enmig de la plaça del nostre món. Això vol dir: adaptar les resolucions del Concili Vaticà II al nostre dia a dia, i procurar que la Paraula de Déu arribi d’una manera comprensible al poble.

El monsenyor ens ressaltava que qualsevol persona batejada, pel fet de ser batejada, és cridat a ser testimoni de la Paraula de Déu, i tots en comunió, religiosos, laics, preveres, bisbes… hem de fer camí per comunicar l’experiència de Déu fins al lloc més recòndit d’aquest món.

Tenint en compte els dies en què ens va visitar aquest monsenyor vam aprofitar l’ocasió de preguntar-li sobre el Sínode de bisbes per a la nova evangelització que s’estava duent a terme al Vaticà. Segons ell, aquesta Trobada escenifica una de les conclusions del Concili Vaticà II, que observava que els bisbes s’havien de reunir periòdicament per parlar i reflexionar sobre qüestions d’actualitat.