Catalunya aconfessional o laica?

Enguany el XVIIIè Simposi de la Fundació Claret feia referència a la regulació jurídica del fet religiós i les diverses confessions en un hipotètic estat català.
Tal i com anunciava el P. Màxim Muñoz, President de la Fundació Claret, els Simposis de la Fundació volen ser espais de diàleg obert sobre qüestions candents de temàtica religiosa que interessen a la nostra societat.
Així doncs dissabte passat la Fundació Claret, en col·laboració amb Justícia i Pau, i el Grup Sant Jordi, es posaven com a objectiu encetar públicament aquest debat i parlar-ne obertament amb el conjunt de partits amb actual representació parlamentària.
Eduard Ibáñez, doctor en Dret i director de Justícia i Pau de Barcelona, va iniciar la primera ponència de la jornada «La llibertat religiosa com a dret humà fonamental en la perspectiva del dret internacional i de la doctrina social de l’Església». Va comentar que «les creences religioses no tan sols són una dimensió clau i molt sensible en la vida d’una part notable de la població, sinó que també formen part dels drets humans». I va afegir: «Si Catalunya esdevé sobirana, haurà de reconèixer i protegir el dret humà fonamental a la llibertat religiosa, un dret que forma part del nucli essencial de la dignitat de la persona.»
Antoni Matabosch, director de l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i membre del Grup de Treball Estable de Religions, va oferir la ponència «Diferents models de relació de l’Estat amb el fet religiós i les religions. El model de laïcitat positiva o aconfessionalitat i les seves implicacions». El Dr. Matabosch va fer un repàs històric del lligam entre els estats i el fet religiós. Va dissertar sobre la laïcitat dels Estats Units d’Amèrica i sobre França, «l’estat laic per antonomàsia». El Dr. Matabosch va opinar que «l’assimilacionisme francès no implica una bona gestió del fet religiós». Finalment, va parlar de la aconfessionalitat o laïcitat positiva, «el model més freqüent arreu del món».
Posteriorment va tenir lloc la taula rodona-debat amb representants de cinc partits polítics amb representació parlamentària en el Parlament Català: ERC (Marta Rovira), CIU (Jordi Cuminal), PSC (Ferran Pedret), PP (Fernando Sánchez-Costa), i Catalunya Sí que es pot (Lluís Rabell). El debat va estar conduit pel periodista Jordi Roigé.
Podeu veure a continuació alguns dels vídeos que va recollir el portal d’informació religiosa Catalunya Religió en el seu espai web.