Lamentem la mort del P. Antoni Casas

El P. Antoni Casas i Febrer, Missioner Claretià, que va néixer a el Rourell (Alt Camp) el 5 de setembre de 1928, ha mort a Barcelona el 15 de juny de 2016.
Va passar la seva infantesa a el Rourell, marcada sobretot per la guerra civil del 36: «Poc sabria dir si feliç o infeliç» diu ell mateix, però amb records que «ens fan patir».
Quan, acabada la guerra, la família es trasllada a Valls, «la meva vida canvià». Entra el Col·legi «Pare Claret», i s’inscriu a la Congregació Mariana de Valls.
Als 20 anys, ingressà al Noviciat que els Missioners claretians tenien a Vic. Passà per Solsona, on estudià filosofia, i per Valls on va fer la teologia.
El dia 8 de setembre de 1957, a Valls, va ser ordenat prevere. I dos anys més tard era evident a Salamanca a treure la llicència en filosofia.
(I va ser precisament allí, en ple altiplà castellà, on se li va desvetllar la seva gran afició del muntanyisme. Tot va començar amb llargues caminades…).
Tornant a Catalunya, a Solsona (1960) va ser professor al seminari claretià. Quan els seminaristes (1968) es traslladen a Valldoreix per assistir a la Facultat de Teologia de Sant Cugat, el P. Antoni s’incorpora com a professor al Col·legi Claret de Valls.
A Valls passarà, pràcticament, la resta de la seva vida activa. Adés com a professor al Col·legi, adés com a rector de la Parròquia del Lledó, o bé prestant serveis a la comunitat. Però mai no va deixar les seves excursions per les muntanyes més variades: ell en deia «fer la seva cura de bosc».
El P. Antoni, tant com necessitava trescar per les muntanyes, necessitava igualment escriure i difondre les seves vivències, les seves experiències i sentiments… No baixen de 15 els títols dels seus llibres. (Sense comptar els articles a revistes). Els temes més freqüents són: l’excursionisme, la devoció mariana, l’eucaristia, art, formació personal…
El P. Antoni Casas i Ferrer era un home d’esperit obert, tant com els espais i paisatges que estimava i sovintejava.
Havia après a trobar les traces de Déu en la bellesa de l’art i de la natura. I sentia la necessitat de compartir-ho amb els altres. Descansi en pau.