Cada 4 de febrer la Congregació dels Missioners Claretians recordem al venerable P. Jaume Clotet, cofundador de la Congregació. Va néixer el dia 24 de juliol de 1822 a Manresa i va ser el darrer de vuit germans. Va realitzar els tres primers anys d’estudis amb els jesuïtes de la seva ciutat natal.
Als disset anys va ingressar al Seminari de Barcelona on va començar els seus estudis eclesiàstics que després va culminar a Vic. A causa de la situació de persecució de l’Església a Espanya, va passar a França i a Roma, on va ser ordenat sacerdot el dia 20 de juliol de 1845. Al tornar a Espanya va ser destinat, al juliol de 1846, Vicari de l’ecònom de Castellfollit del Boix, parròquia situada davant de Montserrat. El 1847 va ser nomenat ecònom de Santa Maria de Civit, un altre poblet situat entre les muntanyes.
Aquests quatre anys de ministeri van ser pastoralment molt bons per a ell, però en el seu cor hi bategava una forta inquietud missionera. Per això, al juny de 1849, va exposar al seu Bisbe els seus desitjos de deixar la parròquia. El moment d’interrupció del seu ministeri va ser providencial: li va permetre posar-se en contacte amb el P. Claret, que era a punt de fundar una nova Congregació.
Durant els seus primers anys de ministeri en la Congregació es va lliurar completament a les missions populars, als exercicis espirituals i, sobretot, a la catequesi, ministeri per la qual es va sentir especialment capacitat.
El P. Clotet va ser el primer Sotsdirector de la Congregació, sent triat per a tal servei al 1858, quan el P. Xifré va ser triat Superior General després de la mort del P. Esteban Sala; i va exercir aquest càrrec durant 30 anys consecutius.
L’amor filial que va tenir al P. Claret el va portar a desviure’s per recopilar totes les dades i testimoniatges que permetessin reconèixer la seva santedat i així; iniciar el seu procés de beatificació. El material recollit va ser abundant; el treball del P. Clotet va ser sorprenent i infatigable.