El passat divendres 9 de febrer començava la trobada anual d’estudiants claretians. Enguany ha tingut lloc a la comunitat formativa intercultural de Colmenar Viejo, cap a on es van desplaçar els estudiants de Granada i altres que, havent acabat els estudis, ja han estat destinats a les comunitats de Sevilla i Pamplona. Hi han participat també els encarregats de formació de les Províncies de Santiago, Bètica, Euskal Herria i Catalunya.
De Catalunya hi han participat el P. Màxim Muñoz, prefecte provincial de formació, i l’estudiant Canri Situmorang, procedent d’Indonèsia, que ara està fent el segon curs de teologia a Colmenar Viejo.
El tema al voltant del qual ha girat la trobada ha estat el pròxim Sínode dedicat als joves. L’experiència del P. Fernando Bueno, responsable de Pastoral Junveil de la Congregació dels Sagrats Cors, va il·luminar el matí de dissabte. Amb un estil clar i directe, va compartir amb els participants la realitat d’aquest moment eclesial i social: com responem als joves des de la vocació religiosa sent joves també? Mantenir viu el desig, no disfressar l’evangeli i acompanyar els joves sent també acompanyats, estar convençuts que la proposta de fe segueix responent als anhels més íntims, van ser algunes crides suscitades per la seva presentació.
A la tarda, van participar a la trobada quatre joves de la pastoral claretiana de Madrid: Miguel i Juan (Parròquia-Col·legi Sant Antoni Mª Claret) i Paloma i Ana (seglars Claretians de la Parròquia del Cor de Maria). Amb molta sinceritat van anar expressant les seves diferents percepcions sobre els missioners claretians: valoren d’ells la seva proximitat i lliurament, volen estar amb ells i que estiguem amb ells. No obstant això, també van demanar sobretot un bon acompanyament personal, un testimoni d’evangeli sense disfresses i amb exigència, i una missió realment compartida, des d’una comuna recerca de Déu
Després d’una pregària d’adoració, la nit de dissabte es tancava entre cants i balls que tornaven a recordar que la Congregació és rica en cultures i diversitat, que la missió i la passió per l’evangeli no coneix fronteres: Corea, Espanya, Filipines, Índia, Indonèsia, Myanmar (Birmània) , Portugal, Vietnam, Xina, Zimbawe.
Diumenge es va dedicar un breu espai personal i comunitari per posar davant de Déu les crides rebudes durant la trobada, valorar l’experiència de ser acompanyats i afinar en els desafiaments que el Sínode reclama. L’eucaristia final, presidida pel P. Pedro Belderrain, Superior Provincial de Santiago, va ser l’enviament a les diverses realitats concretes dels participants, en les quals, a més dels estudis, es porten a termes una bona colla tasques apostòliques, especialment entre infants i joves. Sens dubte en elles els serà de gran ajuda tot el que han viscut, compartit i après al voltant del tema del proper Sínode.