Pius-Ramon Tragan dona eines per una lectura crítica de l'evangeli de Joan

(Claret) La sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret va ser l’escenari, ahir, de la presentació del llibre A Déu, ningú no l’ha vist mai, de Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat amb una llarga experiència com a docent; i Marinella Perroni, doctora en teologia i autora de diverses publicacions d’estudis d’exegesi del Nou Testament i de teologia bíblica.
Lacte va comptar amb les intervencions de Maria Claustre Solé, religiosa de la Companyia de Maria i professora de Sagrada Escriptura; Xavier Alegre, jesuïta, teòleg i professor del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i autor de l’obra.
El llibre, editat inicialment en italià, pretén facilitar un contacte amb el text de l’evangeli de Joan, per tal que cadascú sigui capaç d’obtenir una pròpia reflexió del treball de l’evangelista.
Maria Claustre va destacar els motius pels quals era valuosa la publicació d’un llibre com aquest, afirmant que en els estudis bíblics actuals i en la nostra llengua, el català, hi havia un buit de publicacions. Va dir que el llibre tenia la mida, el pes i el volum adients, essent un llibre manejable i fàcil de llegir. “Calen llibres com aquest on s’hi trobi, no només rigor acadèmic, sinó també la pedagogia del mestre” va dir.
Va afegir que era un llibre que enxamplava horitzons i que reflectia clarament unes inquietuds i uns anhels d’un autor que ho havia passat tot pel sedàs d’una fe crítica i madura. Un llibre recomanable per tots aquells amb inquietud per donar raó de la seva fe i de la seva esperança. Va concloure dient que el nostre moment històric tenia similituds amb l’època de Joan: crisi, discrepàncies en el sí de la comunitat i noves llums que podien seduir o enlluernar. “El llibre no només et convida a endinsar-te en el passat, sinó que és un repte apassionant per mirar el present.”
Xavier Alegre va iniciar la seva intervenció centrant-se en el subtítol del llibre: ‘una guia per a l’evangeli de Joan’, subratllant que el llibre donava orientacions per saber on estaven els problemes i com es podien trobar respostes a les qüestions que inquietaven als especialistes. “És un llibre que dóna bones eines per llegir bé i críticament el text de Joan” va dir. Va deixar palesa la dificultat i densitat del text de Joan pel que feia al seu llenguatge, a les particularitats literàries, al vocabulari, a l’estil i als temes teològics i va remarcar que tot text calia ser interpretat en el seu context, tant literari com cultural perquè “el tot era abans que les parts”.
També va ressaltar el paper important de la dona en el llibre i la història evident que amagava el text. Feu esment, també, de tres columnes en les tradicions que van arribar a formar part de l’obra final: la passió, la font de signes i els discursos. “És un bon llibre per veure la problemàtica de l’evangeli i per conèixer la bibliografia fonamental que s’ha escrit sobre el tema” va concloure.
L’autor del llibre, Ramon Pius Tragan, va definir l’evangeli de Sant Joan com “Un esfinx, noble i imponent, en les tradicions que descriuen la persona i l’obra de Jesús de Natzaret. Un evangeli, però, que posa en relleu la trascendència divina com a present en el cor de la creació i revela el valor suprem de la paraula.”
L’elevació literària i teològica de Joan s’imposava com a fonament del credo cristià i havia marcat la cultura religiosa de l’Orient i de l’Occident. L’autor va afegir que Joan presentava com una biografia de Jesús, però que en realitat era una interpretació, un desenvolupament del personatge històric; una relectura espitirual, filosòfica i teològica de la seva persona, del seu ensenyament i de les seves accions.
Tragan va concloure que el llibre estava modelat en un temps i un espai concert per això calia “fer baixar Joan del cel i portar-lo a la terra” per comprendre’l.