(Editorial Claret) L’Editorial Claret publica Un nou pensar per a ser tots un dels teòlegs Anselm Grün i Leonardo Boff. Els dos teòlegs s’enfronten i assenyalen un camí viable: és possible experimentar Déu reconeixent-lo en l’altre i en la creació, perquè en cada ésser humà es troba i en tot el cosmos brilla alguna cosa del misteri de Déu. Tots dos autors, gairebé a l’uníson, revelen que tot plegat és un regal immens i alhora una enorme responsabilitat que ha estat confiada a les dones i als homes d’aquest món.
L’enfocament del text d’Anselm Grün es centra en com descobrir Déu en l’home: “en un mateix, però també en l’altre, en el meu veí” diu. Leonardo Boff, en canvi, posa l’accent en com descobrir Déu en l’ésser de l’univers, començant pel Big Bang i acabant amb la criatura més petita que viu a la Terra.
Ambdós autors se’ns mostren sorprenentment units, especialment pel que fa a la naturalesa de Déu, car, segons ells, Déu no és qui s’enfronta al món com un “altre completament distint”, sinó que cal trobar-lo en el món –en l’home, però també en els animals i en les plantes–. I, així i tot, Déu no és pas idèntic al món. Déu continua sent el gran –el «misteri sense nom», com l’anomena Leonardo Boff–, que defuig la idea de l’home i les seves categories i, per tant, que mai no pot ser comprès plenament per l’ésser humà, que no se li pot fer tangible.
Tots dos teòlegs hi estan d’acord: l’essència de Déu és l’amor. Déu és amor, tot i que, alhora és, igualment, tan misteriós, com poderós i insondable. Allà on regna, podem experimentar Déu de ple amb tots els nostres sentits i esdevenir un amb ell, en tant que ésser humà i en tant que cosmos sencer.