La pluralitat religiosa, font d’enriquiment i col·laboració positiva

Com convertir la pluralitat religiosa en font d’enriquiment i col·laboració positiva? La darrera sessió formativa va apel·lar les actituds que, des de la identitat cristiana i claretiana, poden ajudar a aquest objectiu. En va parlar el Dr. Antoni Matabosch en la conferència titulada ‘Les diverses religions i confessions cristianes a Catalunya. Realitat i reptes‘, dissabte 1 de juny a la Sala Claret de Barcelona. L’exposició, així com el diàleg posterior, van ajudar els assistents a conèixer i situar-se millor en l’actual context de pluralitat religiosa.
Sens dubte el conferenciant és tot un referent en el diàleg ecumènic i interreligiós a casa nostra i més enllà. No només a nivell de docència i reflexió teològica, sinó també de participació continuada en els diversos fòrums, especialment en les assemblees del Consell Mundial d’Esglésies i en el Grup Estable de Religions. Aquest darrer aplega ja fa anys representants oficials de les esglésies ortodoxes, evangèliques i catòliques, i també del judaisme i de l’islam.
En primer lloc Matabosch va presentar, a través d’estadístiques, el creixement important del pluralisme religiós a casa nostra durant les darreres dècades, i el canvi de mentalitat que ha permès passar de la controvèrsia al diàleg. Va destacar el bon ambient que existeix a Catalunya entre les diverses confessions i religions, gràcies a diverses iniciatives, també per part de l’administració pública.
D’entre els diversos models de relació, el conferenciant va apostar clarament pel de la interculturalitat, que supera el de l’assimilació de tots a un únic model i fins i tot el de la multiculturalitat, en què totes les realitats coexisteixen i es toleren, però sense interrelacionar.
Per altra banda, va indicar la necessitat, dins de cada religió i confessió, d’adoptar determinades actituds per propiciar una relació positiva i enriquidora: el coneixement i la trobada, la neteja de la memòria històrica -amb un procés de clarificació i reconciliació de conflictes i bel·ligeràncies del passat-, valorar les bases comunes i el respecte per les diferències.
Finalment va fer referència a les diverses formes de diàleg interreligiós que es donen i que cal anar potenciar: en la vida quotidiana, en la col·laboració en projectes comuns, en el compartir l’experiència espiritual i finalment el diàleg a nivell teològic i doctrinal.