El pare Felipe Maroto va néixer el dia 26 de maig de 1875 a Garcillán (Segòvia – Espanya) d’una modesta família de pagesos. El 25 de setembre de 1889 va ingressar al seminari claretià de Segòvia, on passà un any estudiant Analogia. A l’any següent va marxar a Barbastre per estudiar Retòrica. En els primers dies de juliol de 1891 va passar al Noviciat de Cervera. Aquest noviciat va estar format per 3 novicis-sacerdots, 75 estudiants i 34 germans.
Va professar el 25 de juliol de 1892 i va continuar a Cervera, on va fer la Filosofia (1892-1895) i els dos primers anys de Teologia dogmàtica (1895-1897). A l’estiu d’aquest últim any va passar a Santo Domingo de la Calzada (La Rioja – Espanya), on va acabar la carrera sacerdotal, estudiant Moral i Dret (1898-1900). Va ser ordenat sacerdot el 13 de maig de 1900.
Immediatament va ser destinat a Roma. Allà va començar els estudis de Dret Canònic i Civil (cursos 1900-1903) en el Pontifici Seminari Romà. En el curs 1907-1908 el pare Maroto va iniciar la seva carrera com a professor universitari amb la càtedra d’Institucions Canòniques. Va ser Procurador, Postulador i posteriorment Consultor General. Va ser elegit Superior General el 23 d’abril de 1934 al XIII Capítol General.
La seva aptitud per al dret era excepcional. Era conegudíssim a Roma per les seves dots espirituals i intel·lectuals. Tan conegut, que se’ns va arribar a conèixer com els claretians marotins. Donat el poc temps que va estar de Superior General, no va poder escriure gaires circulars. En el seu magisteri insisteix, sobretot, en la missió universal de la Congregació i en la formació seriosa i responsable que requereix. També demana que s’afavoreixi l’esperit missioner universal a les escoles, amb tots els mitjans possibles.
D’altra banda, va ser molt eficient per posar en pràctica les decisions preses pel Capítol General del 1934 que el va elegir. Entre altres coses, la posada en marxa del Col·legi Internacional de Roma en el curs 1934-1935 i el trasllat de la Cúria Generalícia a Roma, a Via Giulia. El més important d’aquesta època, i el que hauria d’influir en el ràpid deteriorament del pare Maroto, van ser els esdeveniments de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Es va paralitzar tot ministeri i van ser assassinats 271 professos entre Pares, Germans i Estudiants, a més d’altres moltes pèrdues materials. Abatut pel sofriment que li van produir aquests esdeveniments, va morir inesperadament d’un atac cerebral l’11 de juliol de 1937.
