Tots els que hi van tractar destaquen que el missioner claretià Joan Fàbrega Bassaganya es va caracteritzar per ser una persona afable i de bon tracte, propera, servicial i participativa. Molts antics alumnes, moltes famílies -i germans de comunitat- recorden l’afició i traça que tenia per organitzar sortides, en les quals sovint exercia de cuiner.
El 26 de juliol el pare Joan va morir a Barcelona a l’edat de 98 anys. I diumenge 28 de juliol es va celebrar la missa per recordar-lo a la parròquia del Cor de Maria de Barcelona. Hi van participar un bon nombre de claretians i de familiars. Al migdia el fèretre, acompanyat per claretians i familiars, arribava al cementiri de Sallent. Una bona colla de feligresos i d’amics l’esperaven. Allí, després d’unes paraules sobre la persona i missió del pare Joan, acompanyades de la pregària, se li va donar sepultura cristiana en el lloc on havia demanat en vida. Desig que se li va respectar, i prova de com estimava la vila de Sallent després de tants anys d’haver-hi viscut.
Dimecres 31 de juliol, a l’església de Sant Antoni M. Claret de Sallent, es va celebrar una missa funeral. Van ser moltes les persones que hi van acudir per recordar i agrair la dedicació i entrega del pare Joan en el seu ministeri sacerdotal i la simpatia que va propagar als convilatants.
Joan Fàbrega Bassaganya (Vidrà, 1920-Barcelona, 2019)
Nascut a Vidrà el 20 de novembre de 1920, va ingressar al seminari menor de Cervera el 10 d’agost de 1932. L’any 1936 interromp els estudis fins l’any 1938, quan inicia el noviciat a Barbastre. Continua els estudis als seminaris claretians de la Província Bètica: Jerez de los Caballeros (1939-1942) i a Zafra (1942-1946), on fa la teologia. És ordenat sacerdot el 19 de maig de 1946 a Zafra, pel bisbe claretià P. Arturo Tabera.
Durant el curs 1946-1947 obté a Salamanca el grau de llicenciat en Teologia. Els cursos següents ensenya al Teologat de Valls diverses matèries teològiques. I aprofita algun estiu per anar a Alemanya a perfeccionar l’idioma. El curs 1951-1952 fa cursos de doctorat a la ciutat de Roma.
Continua a Valls com a professor de teologia i, més endavant (1960) com a prefecte dels estudiants teòlegs.
Fa un parèntesi en la seva activitat docent per servir a la Província com a ecònom, càrrec que exerceix des de 1961 fins a 1964.
Torna a Valls com a professor del col·legi (1964). Es va treure el títol de professor de català pel Centre d’Estudis Francesc Eiximenis que prenia el relleu de l’Omnium clausurat. Els claretians estarem sempre agraïts al pare Joan pels escrits en què explica l’admiració i l’estima que Carles Cardó sentia per Sant Antoni M. Claret.
L’any 1969 és destinat a la comunitat de Sabadell: serà professor al col·legi, i atendrà el servei d’una concurreguda i cèntrica església.
De Sabadell és destinat a Sallent (1983), a la casa natal del pare Claret, amb el càrrec diocesà de vicari de la parròquia. D’ell recorden la bona tasca que hi va fer en la catequesi, en les publicacions, en l’organització de la pastoral de la salut, visitant malalts a domicili, i organitzant grups incipients de Vida Creixent.
L’any 2014 ingressa a la comunitat infermeria on, malgrat les limitacions i xacres, continua sent el mateix de tota la vida. Ara que ha entrat a la Vida per sempre li fem el darrer comiat amb un cor entristit, però recordarem sempre amb goig i agraïment la vida que amb ell hem pogut compartir.
