(Bisbat de Solsona) Una quinzena de nens i nenes del grup Cor Unum de la parròquia de Cervera van anar a peu al Mas Claret, acompanyats dels seus catequistes, dissabte dia 9. Allà van poder descobrir la història d’aquest bell espai de la Segarra, a 7 km de Cervera, i de la congregació claretiana i dels seus màrtirs. També van compartir el dinar, després d’una bona estona de caminar, i una distesa estona de jocs.
“Agraïts amb Déu de veure com Cor Unum s’està convertint en una catequesi on les famílies també participen de la formació i la celebració dels sagraments!”, han expressat des de la parròquia de Cervera. Els infants i catequistes de Cor Unum van acabar el dia d’excursió amb la celebració de la missa, a l’antic cobert del motor, ara capella, on mossèn Xavier Romero s’hi va fer present amb bona part dels pares dels nens que assistien a la trobada, honorant també la memòria dels beats màrtirs, i demanant la seva intercessió.
L’any 1920, el Mas d’en Toni fou adquirit pels pares claretians de la congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, fundada per Antoni M. Claret. A partir d’aquell moment va rebre el nom de “Mas Claret”, amb que és conegut actualment. L’any 1888 la Congregació ja havia inaugurat el Col·legi de Missioners a l’edifici de la Universitat, on formaven nois i joves missioners i on s’impartia ensenyament primari i secundari. Com que la congregació establerta a la Universitat de Cervera era molt nombrosa, van haver de buscar una finca per poder ajudar amb l’abastiment d’aliments pels pares Claretians i estudiants que hi vivien. A Mas Claret van disposar d’una gran explotació agropecuària amb masia, corrals, horta i camps. A més, s’utilitzava per al descans dels integrants del col·legi, i lloc de repòs per als malalts.
El dia 21 de juliol de 1936, la comunitat cerverina va ser obligada a abandonar l’edifici de la universitat i es va disgregar entre Torà, Sant Ramon, cases particulars i una petita part va arribar a Mas Claret el dia 23 de juliol. A la tarda del 19 d’octubre de 1936, a la finca de Mas Claret, van ser assassinades pels milicians dinou persones per la seva condició religiosa, els pares Manuel Font, Julio Leache i Josep Ribé, els germans Dionisio Arizaleta, Nicolas Campo, Fernando Castán, José Ferrer, Francisco Marco, Francisco Milagro, Juan Senosiain, Narciso Simon i Pere Vives, els estudiants Constantino Miguel, Antonio Elizalde, Francesc Solà, Eusebio de la Heras Izquierdo, Emiliano Pascual i Francisco Simon; i el donat Rosendo Poquet, que havia donat tots els seus béns a la Congregació i a ell mateix per servir a la comunitat. El més jove tenia només setze anys. En el lloc de l’execució s’hi va erigir posteriorment una gran creu i un monòlit amb el nom dels que hi van morir.