L'Editorial Claret dona veu als protagonistes del Concili Provincial Tarraconense

(Editorial Claret) La Sala del Museu Bíblic de la Casa dels Concilis de Tarragona va acollir aquest dijous la presentació del llibre Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat, una proposta d’Aureli Ortín i Montserrat Coll que recull gran representació dels testimonis participants al Concili Provincial Tarraconense i reviu l’esdeveniment de 1995 escoltant els qui en van ser protagonistes. La convocatòria i celebració del mateix va ser un moment molt important i intens i va permetre treballar conjuntament les vuit diòcesis catalanes i els seus representants per aplicar de la millor manera les decisions del Concili Vaticà II.
L’acte va ser moderat per Joan Miquel Bravo, director de l’ISCR Sant Fructuós, i va comptar també amb la presentació de Marcel·lí López, representant de l’Editorial Claret. López, amb el llibre a la mà, va recordar que el pare Claret demanava fer “bons llibres”. I va recordar també el compromís de l’Editorial Claret amb el treball previ i posterior del Concili Provincial Tarraconense, amb una quinzena de publicacions.
El Secretari General Adjunt del Concili Provincial Tarraconense, Miquel Barbarà, va parlar dels antecedents del Concili. Va repassar, amb minuciós detall, el conjunt de reunions, assemblees, dates de referència, actes successius i anècdotes de molts anys de treball viscuts en primera persona i va definir el treball preparatori com “un llarg procés sinodal in crescendo de 20 anys de treball pastoral conjunt i intens, en el marc de la unitat pastoral dels nostres bisbats”.
La co-editora de la publicació i representant el laïcat que va participar en el Concili, Montserrat Coll, es va centrar en el contingut de les aportacions dels més de seixanta testimonis que van respondre a la carta que ella mateixa i Aureli Ortín enviaven, ara fa un any, a tots els participants actius del Concili Provincial de 1995. A part de commemorar els 25 anys del Concili, volien donar veu a tots els que havien estat protagonistes d’aquell esdeveniment, preguntant-los si volien manifestar com l’havien viscut, què creien que faltava per aplicar i què suggerien, avui, per la vida de l’Església de les diòcesis amb seu a Catalunya.
Va destacar que pels membres que van respondre, participar-hi va significar “una experiència eclesial extraordinària, una responsabilitat i un privilegi, i va permetre conèixer i valorar el conjunt de l’Església a Catalunya i compartir un temps d’esperança per una Església més encarnada i evangèlica.” Dels aspectes positius en va destacar l’esforç coordinat de les diòcesis per aplicar el Vaticà II, el treball preparatori, la llibertat d’expressió oral, la convergència a favor dels més pobres i marginats, i el marc de pregària i de fe.
L’arquebisbe Metropolità de Tarragona, Joan Planellas, va mostrar alegria de poder commemorar els 25 anys del Concili Tarraconense que va descriure com “un intent d’aplicar, de fer present, de rebre a les nostres Esglésies l’esperit del Concili Vaticà II”. També va parlar de tota aquella gent que va creure en un projecte, el projecte de fer present l’evangeli en els nostres dies i el missatge de Jesucrist en el món que ens toca viure, subratllant la idea d’unitat: “L’Esperit us fa trobar a tots junts, per descobrir a poc a poc la llum idònia per encarar la realitat” va dir.
Va destacar, però, que el més important no era rememorar aquell fet del passat, sinó que es tracta d’anar-lo actualitzant en el moment present: “Estem en plena fase de recepció dels documents i les resolucions conciliars” va dir.
Va acabar citant un comunicat de la Secretaria General del Concili del 4 de juny de 1995 (el dia que finalitzava el Concili) que deia: “El Concili es podria considerar com l’expressió d’una resposta de l’Esperit, com si Ell digués a les nostres Esglésies: sigueu el que sou, en bé del poble en el qual viviu. Feu, sobretot, allò que el Senyor ha encarregat de fer als seus apòstols, fins que ell torni. Feuho amb la fidelitat i intensitat renovades, però també amb la imaginació creativa que us ve del meu impuls i que fa noves totes les coses, atents a les noves necessitats i condicions.”