Les lleis i els valors cristians, per Pere Codina

Sembla que ben aviat ens tocarà seguir les discussions parlamentàries de lleis que no s’adiuen amb els nostres valors cristians: per exemple la llei de l’eutanàsia. Ens toca viure ja en una societat en què l’ordenament jurídic empara comportaments ètics que van en contra dels valors cristians, que per nosaltres són, simplement, valors humans. I aquesta situació, lluny de suavitzar-se, sembla que s’endurirà en el futur.
Aquesta situació, baldament sigui nova per a nosaltres, no ho és per a l’Església: és la situació que li ha tocat viure —i que li toca viure— allí on els cristians no passen de representar una minoria dins la societat. N’hi ha prou amb llegir aquest text dels primers segles de l’Església, per fer-nos una idea de com vivien ja aquest problema. És un text de l’any 150 (aproximadament). Un cristià (anònim) escriu una carta a un pagà (Diognet) interessat a conèixer la fe cristiana, i li explica què fan i com se senten els cristians. I li diu: «Els cristians es casen com tothom, com tothom engendren fills, però no exposen els nascuts. Comparteixen la taula, però no el llit. Estan en la carn, però no viuen segons la carn. Passen el temps a la terra, però tenen llur ciutadania al cel. Observen les lleis promulgades, però amb la seva vida estan més enllà de les lleis. Tothom els persegueix, però ells estimen tothom.» Les lleis poden dir el que vulguin, però ells saben el que han de fer i què no.
Pere Codina-Mas, cmf
Full Xarxa parroquial núm. 621 de diumenge 16 de febrer de 2020
Parròquia del Cor de Maria i de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona.