Sant Antoni Maria Claret va tenir una devoció especial a aquelles dones santes que, tot i viure en el claustre, van sobresortir pel zel de la glòria de Déu i de la salvació de les ànimes que cremava en els seus cors. Una d’elles va ser santa Maria Magdalena de Pazzi.
Aquesta gran dona i santa va néixer a Florència (Itàlia) el 2 d’abril de 1566 de família noble. Des de nena va tenir una especial sensibilitat per la vida sobrenatural. Després de la seva primera comunió es va lliurar per sempre al Senyor amb una promesa de virginitat.
L’1 de desembre de 1582 va ingressar a la comunitat carmelitana de santa Maria dels Àngels de Florència. Al poc, una misteriosa malaltia, declarada incurable, la va portar a avançar la seva professió. Curada el 16 de juliol de 1584, va iniciar una intensa època mística fins a esdevenir una de les més grans místiques, extàtiques i estigmatitzades de tots els temps.
Com Caterina de Siena, es va sentir també moguda a escriure al Papa i als altres moltes personalitats eclesiàstiques per dur a terme la renovació de l’Església i particularment dels religiosos.
Cinc llibres dictats per la nostra Santa conserven els seus principals revelacions i doctrina: Els Quaranta dies, Els Col·loquis, Les revelacions i intel·ligències, La prova i Renovació de l’Església a més de diversos avisos, sentències i cartes familiars.
La dura vida de Magdalena va ser un continu martiri pels altres, per l’Església, a la qual va estimar apassionadament. Perquè amor és dolor i es va oferir com a víctima d’amor pels pecadors llançant el crit: Patir i no morir.
La malaltia la va fer patir intensament els tres últims anys de la seva vida. El 13 de maig de 1607, Magdalena va rebre el sagrament de la unció. A les dues de la tarda de divendres 25 va morir. Al costat del seu llit, les seves germanes religioses van resar el Símbol de sant Atanasi. Abans de dues dècades, el Papa Urbà VIII la va proclamar Beata. En 1669, Climent IX la va incloure en el catàleg dels sants. El seu cos incorrupte és meta de peregrinacions constants a Florència.
