Aquest diumenge es va estrenar el documental d’Animaset ‘Església confi(N)ada’. I dos dies abans va aplegar, en una presentació virtual, el president de la Unió de Religiosos, el caputxí Eduard Rey, el vicesecretari de la Conferència Episopal Tarraconense, Norbert Miracle, i el president d’Animaset, el claretià Màxim Muñoz, a més a més de la directora i guionista del documental Laura Mor, el guionista Jordi Llisterri i el productor executiu Jordi Roigé. Església confi(N)ada. Ser cristià en temps de coronavirus ja està disponible a www.animaset.cat. És un relat de mitja hora que combina deu entrevistes amb una bateria d’accions concretes que expliquen com ha viscut l’Església de Catalunya el confinament.
Amb la perspectiva dels dies, Màxim Muñoz convida a recuperar el documental amb aquesta reflexió personal:
“El documental ‘Església confia(N)ada’ m’omple de satisfacció perquè respon molt bé a l’esperit, a l’’ànima’ d’Animaset.
El contingut del documental obeeix molt clarament a l’esperit d’Animaset: posar la capacitat de bons professionals del món de la comunicació al servei de la vida i missió eclesial. Posar veu i rostre a tantes iniciatives, experiències que s’han de conèixer perquè fan bé, estimulen, ens ajuden a construir una societat millor. Experiències que es desconeixen per la discreció i humilitat dels protagonistes. I, a vegades, tot s’ha de dir, més aviat perquè són silenciades per un cert sectarisme laïcista dels mitjans de comunicació.
En aquest documental apareix l’Església en la seva riquesa i pluralitat de carismes i formes de vida: família, comunitat religiosa, parròquia, bisbat… També en diversitat de plataformes i contextos, i de dimensions. Hi veiem, entre d’altres, pregària, celebracions, servei social, escoles, hospitals, associacions diverses i voluntariats. El documental és testimoni d’una Església viva i compromesa.
Voldria destacar la bona feina d’equip que hi al darrera. De fet, és la gràcia de constituir un projecte com Animaset: conjugar les diverses especialitats del món de la comunicació, que es complementen aportant cadascú la seva expertesa en les diverses tasques: direcció, guió, realització, producció, edició, música… A això cal afegir el bon coneixement i connexió que el documental evidencia d’un món tan ric i divers com el de l’Església de Catalunya. Crec que ha estat una excel·lent tasca d’equip i cal felicitar la directora, Laura Mor, que amb paciència ha anat bastint el projecte, seguint pels Jordis, Llisterri i Roigé, Andrea Bossoms, Glòria Barrete, Montse Punsoda i Paris Grau.
La segona qüestió que denota aquesta acció i compromís és el tarannà del documental. Ha estat un treball totalment fet des del voluntariat generós, que s’ha afegit al munt d’iniciatives de voluntariat que mostra el documental, en unes condicions molt complicades degut al confinament.
En aquesta Església confinada-confiada, a més de tot el munt d’experiències i serveis que apareixen en el documental, n’hi ha hagut un que pot passar desapercebut: el servei de comunicació que ens ha permès anar coneixent tota aquesta riquesa d’iniciatives, com el que Animaset ha anat fent teixint aquest documental, i que han fet altres mitjans d’Església. I aquí també voldria destacar el portal informatiu Catalunya Religió.
Acabo amb un sincer agraïment a tots els qui heu fet possible el documental. I que veiem al final del vídeo, en una llarga tirallonga d’agraïments de persones i entitats que han participat de forma diversa. Aconsello de llegir-la, no com fem a les pel·lícules. Pocs documentals com aquests han estat fruit d’una col·laboració tan ampla i transversal. Si alguna cosa he de criticar és que, mentre surt la llista de noms, estem sentint missatges d’esperança molt bonics, de forma que és gairebé impossible atendre a aquests missatges i, alhora, llegir, per agrair, el munt de noms que ha fet possible el documental”.
Màxim Muñoz, CMF
President d’Animaset
