(Pere Codina –Xarxa) El gran teòleg alemany Karl Rahner, un dels teòlegs catòlics més importants dels darrers segles, parlant sobre l’ordenació de les dones, deia: «Jo sóc catòlic romà i, si l’Església em diu que no ordena dones, ho admeto, per fidelitat. Però si em dóna cinc raons i totes elles són falses, davant l’exegesi i davant la teologia, haig de pro- testar. Penso que el magisteri que apel·la a aquestes raons falses no creu en el que diu, o no sap, o menteix o tot alhora. A més, l’Església és infal·lible en qüestions de fe i de costums (morals); i el tema de l’ordenació de les dones no és de fe, ni de costums morals, sinó d’administració. Per tant…». Ho deia a Salamanca, l’any 1976.
Carlo M. Martini, arquebisbe de Milà i gran coneixedor de la Bíblia i de la història de l’Església, afirmava: «en la història de l’Església hi ha hagut diaconesses; per tant, podem pensar en aquesta possibilitat». (…) «Els grans historiadors de l’Església i els més exigents estudiosos del Nou Testament coincideixen en l’existència de les dones diaques». I afegia que això «suscitarà moltes dificultats». Ell estava convençut que si es volia ser fidel al model d’Església proposat pel Concili, calia que la dona s’integrés dins l’estructura de l’Església, perquè els usos i costums que l’Església ha heretat del passat, la discriminen clarament. Aquesta reforma, urgent, és una de les assignatures pendents de l’Església catòlica.
A la Síria del s. III, hi havia diaconesses que en el baptisme d’immersió col·laboraven amb els preveres a l’hora del bateig de les dones. El segle IV es parla del ritu de consagració de diaconesses i es diu que és diferent del dels homes. Hi ha moltes més evidèn- cies de la presència de diaconesses, tant a l’Església occidental com a l’oriental.
Sant Pau parla de l’existència de diaconesses els primers anys de l’Església. «Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que és a Cèncrees. Acolliu-la en el nom del Senyor, com correspon als qui són del poble sant, i ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudat molts, entre els quals em compto jo mateix» (Romans 16, 1-2).
Si en el passat hi va haver diaconesses, és possible que n’hi torni a haver en el futur. Avui dia, el papa Francesc ha obert la porta a l’estudi d’aquesta possibilitat. Per què tants eminents cardenals i bisbes –i molts laics i laiques– s’intranquil·litzen? Amb l’autoritat que té, el papa hauria pogut signar un decret i tancar definitivament el tema. Però amb molt d’encert i tota la prudència ha decidit crear una comissió…
I voldria acabar fent un elogi dels conservadors… i també dels progressistes. Perquè totes dues tendències són imprescindibles dins l’Església… sempre i quan cap de les dues guanyi per golejada! Si els conservadors guanyen per golejada, l’Església esdevindrà ben aviat un magatzem d’andròmines sense vida… I si són els progressistes els qui guanyen per golejada… al cap de quatre dies l’Església serà una cosa que ningú reconeixerà, sense res que recordi que l’Església és ‘també’ una història que l’empalma amb Jesús el Crist. Ni els uns ni els altres no són propietaris de res!
L’aire que ve de cara és el que fa que l’avió s’envoli. L’avió necessita trobar resistència, però no pas una paret! És bona, i fins i tot necessària, la resistència conservadora, sempre i quan la resistència no sigui una paret. Seria catastròfic!
Pere Codina Mas, CMF
