“Són tantes les raons pràctiques que ens fan veure la profunditat i el vigor profètics de la vida, la paraula, l’acció del bisbe Pere!” Així ho considera el claretià Joan Soler, de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga. Autor del llibre Meditacions vora l’Araguaia (Claret, 2017), i en ocasió de la mort de Casaldàliga, Soler en recorda “el barret de palma i el rem indígena”, símbol del seu compromís amb els més febles: “El bisbe que està i estarà amb els petits pagesos, amb els sense terra, amb els constants migrants de l’interior, amb els que viuen situacions d’esclavatge a les gran fazendes” i també “amb els indis, els indígenes, els karajàs, els tapirapé, els xavante, aquells a qui no se’ls reconeix llur dret ancestral a la terra, a tots aquells que justament en són els guardians: de la terra, dels rius, de la selva”.
Podeu llegir l’article ‘Casaldàliga, profeta’ de Joan Soler a continuació:
Casaldàliga, profeta
Són tantes les raons pràctiques que ens fan veure la profunditat i el vigor profètics de la vida, la paraula, l’acció del bisbe Pere! El barret de palma i el rem indígena: el bisbe que està i estarà amb els petits pagesos, amb els sense terra, amb els constants migrants de l’interior, amb els que viuen situacions d’esclavatge a les gran fazendes…; i el bisbe que està i estarà amb els indis, els indígenes, els karajàs, els tapirapé, els xavante, aquells a qui no se’ls reconeix llur dret ancestral a la terra, a tots aquells que justament en són els guardians: de la terra, dels rius, de la selva… La “Missa de la Terra sense Mals”, la “Missa dels Quilombos”, prohibides per algunes autoritats eclesiàstiques (in)competents i cantades a teatres, a places, a trobades i marxes populars… Tants càntics a la Maria del poble, índia, negra, nena de suburbi, violentada, menyspreada, la dona marginada dins de l’Església. Les Comunitats Eclesials de Base, animades i constituïdes en gran part per dones, les reflexions feministes, el lliure equip responsable-animador de les comunitats eclesials del bisbat de Sao Félix. Les estructures eclesials de la CNBB, creades amb el veí bisbe Dom Tomás Balduino, i alguns altres homes i dones d’Església: la Comissió de Pastoral de la Terra i el Conselho Indigenista Missionário, espais d’aliances i camins conjunts d’Església i pobles indígenes, d’Església i petits pagesos, en la defensa o la recerca de terra per viure dignament, en la defensa de llurs drets.
I amb tot això, les visites al papa a Roma, les persecucions, les amenaces de mort –quina nosa per a tots els defensors dels privilegis econòmics, de les grans companyies terratinents, militars, polítics, eclesiàstics…– Quina nosa la que ha fet el bisbe i germà Pere! Ell, pecador i bisbe es confessa de voler una Església vestida d’Evangeli i sandàlies, i de denunciar constantment el pecat estructural del capitalisme causant de tant dolor i tanta mort. I més. I Nicaragua i Centramèrica, i aliances per i contra els “500 anys del descubrimiento”. I… seria un no acabar.
Però darrera de tot això, en el senzillíssim dia a dia de Sao Félix, l’acollida constant, inexorable, inexcusable, de milers i milers de dones, homes, famílies, infants, amb temps compartit, amb taula compartida, amb recursos compartits, amb paraules i gestos i gestions i “de tot” per obrir possibilitats de vida digna… I en el fons de tot aquell silenci i aquella pregària matiners, aquella vida compartida amb els germans i germanes de casa, amb la tia Irene, amb la Veva i les germanetes, amb el centre comunitari. “Con los pobres de la tierra quiero yo mi suerte echar” deia el poeta cubà i cantava la cançó. I en Pere sabia i sap que, en el fons, Déu és el poeta i el que canta aquesta cançó des de fa segles, persistentment, dolorosament, perquè Ell ha fet aquesta opció. I en Pere, amb el Pare-Mare, amb Jesús, la seva força i el seu fracàs, també l’ha feta. Cada dia. Sempre. Gràcies, Pere profeta!
Sí, plorem-lo si voleu, pel seu silenci actual, per la seva malaltia, per la seva mort… Però sobretot, perquè en Pere i els pobres de la Terra i Déu ens ho reclamen, posem-nos de ple al servei de la Vida. I cantem i vivim, amb Déu, amb Jesús, amb en Pere: “con los pobres de la tierra quiero yo mi suerte echar…”
Joan Soler, CMF, Associació Araguaia
