Andreu, germà de Pere, és presentat per la tradició sinòptica com un dels quatre primers deixebles de Jesús. La seva vocació es narra dues vegades: a ser seguidors (cf. Mc 1,16s) i a formar part del selecte grup dels Dotze (cf. Mc 3,13 seg.). Però no ens proporciona cap anècdota particular sobre aquest apòstol, tot i que dues vegades se l’associa a la terna privilegiada de Pere, Jaume i Joan (cf. Mc 1,29; 13,3).
Segons el quart evangeli, Andreu i Pere, com Felip, procedeixen de Betsaida, però la tradició sinòptica (cf. Mc 1,29s) els domicilia en Cafarnaum. Andreu té una especial rellevància en el quart evangeli. Allà, juntament amb l’altre deixeble, que podria ser el Deixeble Estimat, és el primer a seguir Jesús, obeint a una indicació del Baptista. I no només és el primer seguidor, sinó també el primer apòstol, el cercador de nous adeptes a Jesús: és ell qui crida al seu germà Pere, i un dia després a Felip (cf. Jn 1,41.43a), i els condueix Jesús, el qual els accepta en el seu seguiment.
No només amb motiu de la vocació, sinó també en altres moments, trobem Andreu associat a Felip; tots dos actuen junts a la multiplicació dels pans (Jn 6,5-8), i tots dos fan d’intermediaris entre Jesús i els grecs que volen trobar-se amb ell (cf. Jn 12,20-22). Aquesta mediació es pot basar en la probable hel·lenització d’aquests dos apòstols, únics del grup dels Dotze que tenen nom grec.
Sobre la importància d’Andreu en la tradició joànica, disposem d’un interessant testimoni del segle II, el Fragment Muratorià, segons el qual va ser Andreu qui va animar Joan a escriure el seu evangeli. En un sermó sobre sant Andreu, el P. Fundador destaca l’entusiasme missioner d’aquest apòstol, que tan bon punt coneix Jesús comença a buscar adeptes:
«Busca Pere el seu germà, el veu, li parla, li predica i el convenç; i contentíssim, sense esperar un instant, se’n torna, i, portant-lo al Messies, el presenta: “I el va portar a Jesús. […]. Oh valor, oh gosadia, oh fervor d’apostòlic zel que no cessen d’admirar tots els Sants Pares en un nou i tot just iniciat deixeble! Vegeu Andreu donant ja fruit des del començament mateix del seu aprenentatge -diu St. Pere Damià-, i transformat en predicador de la veritat de la que tot just comença ser oient […]. I si de tal manera va obrar aquest sant baró quan no era més que un deixeble i molt recent, molt més fortes i magnànimes no hauran estat les seves empreses després que Jesucrist l’elegís i assenyalés per apòstol!»
