(Joan Font –Parròquia del Lledó) “Padre, quería rezar, pero no sé!” M’ho deia un jove que es va estar una estona assegut i de genolls als primers bancs del Santuari. Vam parlar llargament al meu despatx. No em va explicar la seva vida, però estava bastant atabalat en aquells moments. Vaig pensar que un dia els Apòstols l’hi van fer aquesta pregunta a Jesús i els va ensenyar el Parenostre. Si realment tenim set de Déu hem de tenir la certesa que Ell també vol parlar amb nosaltres. La pregària és un diàleg, però ens cal cercar el temps i el lloc per a poder dialogar. No ho deixem per més endavant, cal posar-se cada dia al davant del Senyor i escoltar què ens diu a través de la seva Paraula.
Tot pregant, aprendrem a pregar. Tenia raó el jove que em deia que no sabia pregar. Feia temps i temps que no ho havia fet, fins que en va sentir la necessitat i va demanar consell. Pregar bé significa escoltar la veu de Déu i fer-la nostra, posar-la en pràctica. No es tracta de dir moltes coses seguides, sinó de fer una reflexió. És un do gratuït de Déu la seva comunicació amb nosaltres i cal saber-lo escoltar. Cal estar amb la ment i amb el cos en silenci, posar-se a la presència de Déu i recollir-se.
La feina de cada dia ens atabala, ens descol·loca, ens estressa. Com podem pregar en aquests moments? No sóc pas mestre en l’oració, però els entesos ens diuen que en el treball podrem aprendre; fem un forat, un espai, oferint allò mateix que estàs vivint amb esperit de servei, ja que Ell també s’hi fa present. Poc a poc l’experiència de Déu anirà omplint la nostra vida i tindrà sentit la pregària.
Joan Font, CMF
