(Pere Codina –Xarxa) Dels mags, només en parla Mateu, un dels dos evangelistes, l’altre és Lluc, que ens parlen del naixement i infància de Jesús. Sembla com si cada evangeli vagi a la seva i ens expliqui una vida que poca cosa té a veure amb la vida que ens explica l’altre. El que passa és que amb dos relats diferents… ens fan arribar un mateix missatge.
Els mags (que la tradició ha convertit en «reis») no tenien res ni de reis… ni de respectables. Rei hauria sonat bé. Mag, no gaire. Tinguts per xarlatans i mentiders, la paraula «mag» va acabar significant farsaire i corruptor. Per a la cultura i la religió dels jueus els mags eren doblement impurs: per ser pagans i per dedicar-se a una activitat condemnada per la Bíblia: fer d’endeví.
Doncs bé, segons Mateu, els mags –que eren estrangers— quan van veure l’estrella (=el missatge), se’n van alegrar i van fer un llarg camí per seguir-la fins que van arribar a casa de l’Infant: el van adorar i li van oferir presents… Mentre que Herodes –que era de casa i estava al cas del que havia de passar– quan va rebre la notícia «es va esverar i tot Jerusalem amb ell». Herodes volgué fins i tot matar el Nen.
Amb paraules, amb relats diferents, Mateu i Lluc anticipen allò que Joan (que no parla de la infància de Jesús) diu obertament a l’inici del seu evangeli: «Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.» (Jn 1,11s). «A tots», sense distincions de cap mena.
Pere Codina Mas, CMF
