(Cor de Maria-Sant Tomàs –Butlletí Xarxa) El 30 de setembre de 2020, a l’inici de la commemoració dels 1.600 anys de la mort de sant Jeroni, el primer traductor de la Bíblia al llatí, el papa Francesc va fer pública una carta apostòlica per la qual institueix el “Diumenge de la Paraula de Déu” i estableix que se celebri el tercer diumenge de durant l’any.
Amb aquesta iniciativa el papa Francesc pretén que tot el poble sant de Déu reflexioni i valori la importància que té llegir i viure el contingut de la Paraula de Déu en la pròpia vida cristiana.
El Concili Vaticà II amb la Constitució Dei Verbum (“Paraula de Déu”) va exhortar a redescobrir aquesta Paraula de Déu. I el mateix Concili Provincial Tarraconense (CPT) hi dedicà tota una part dels seus debats i, amb les paraules que reproduïm al peu de la pàgina anterior, ens insta a fer-ne un punt de referència a la nostra vida. Al llarg de la setmana hi ha activitats en diversos punts de les diòcesis catalanes. Us en podeu informar –i en alguns casos seguir– a www.setmanadelabiblia.cat.
Al llarg d’aquest any llegim l’evangeli de MARC
Solem identificar Marc, l’evangelista, amb aquell Joan Marc de qui parlen sovint els Fets dels Apòstols i les Cartes de Pau. El trobem relacionat amb la primera comunitat de Jerusalem, primer fou company de Pau i després el seu fidel acompanyant; més tard ho fou de Bernabé, i sempre es considerà deixeble de Pere, a Jerusalem i a Roma. Per tant, com Pere, tingué contacte amb el món jueu, i com Pau, amb el món pagà. A Roma, cruïlla de civilitzacions, Marc troba la manera de transmetre a aquella comunitat cristiana l’evangeli de Jesús.
Marc inventa el gènere literari “evangeli”. Va ser el primer a posar per escrit, de forma catequètica, les “tradicions” sobre la vida de Jesús de Natzaret: al seu temps hi havia col·leccions de paraules de Jesús i col·leccions de fets de Jesús (=tradicions). Marc va tenir la idea de combinar els dos elements en un relat seguit amb un eix unificador: un viatge que aniria de Galilea fins a Judea al llarg d’un any… I en aquest marc geogràfic
(Galilea-Judea) i cronològic (un any) discorre l’evangeli que llegirem aquest any.
El punt culminant d’aquest relat arriba en la confessió d’un centurió romà davant Jesús mort a la creu: “Veritablement aquest home era fill de Déu” (15,39). Aquesta confessió és com la resposta a la veu del Pare que escoltem al principi del seu evangeli: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (1,11).
Amb la figura del centurió romà, Marc –que escriu el seu evangeli a Roma, no ho oblidem– vol simbolitzar Roma, el poder pagà d’aleshores, que per la creu arribarà a la fe. Però amb el centurió vol representar també tots els homes i dones de tots els temps als quals el Messies, Jesucrist, els surt a l’encontre i els convida a descobrir-lo i a reconèixe’l com a Fill de Déu i Salvador del món, en situacions de creu, de mort i de desesperança. Per a ells i elles –que som nosaltres– Marc va escriure el seu evangeli.
FONT: Text elaborat a partir de la introducció a l’evangeli de Marc que ofereixen el Nou Testament (Claret) i Biblia de nuestro Pueblo de Luis Alonso Schökel
