L’Institut Teològic de Vida Religiosa, fundat pels missioners claretians, ha organitzat del 17 al 22 de maig una setmana de reflexió sobre la vida consagrada a la societat. Tot un cartell de ponències i diàlegs encaminats a subratllar la importància de l’espiritualitat i a repensar la consagració, comunió i missió dels religiosos i religioses.
El papa Francesc va enviar un missatge en vídeo els participants. I es va preguntar per “l’esterilitat d’alguns instituts de vida consagrada”. Ho va atribuir a la “falta de diàleg i de compromís amb la realitat”. I va proposar com a exemple de qui sap llegir el moment social a santa Teresa: “Ella va viure la realitat i va fer una opció de reforma i va anar endavant”. I va subratllar que “la reforma sempre és camí, és camí en contacte amb la realitat i horitzó sota la llum d’un carisma fundacional”.
La primera de les conferències va anar a càrrec del bisbe claretià Luis Ángel de las Heras, que va obrir la seva intervenció recordant un poema de Pere Casaldàliga. “Obrim-nos als camins de la vida i la comunió, més d’obra que de paraula, per ampliar-los i per explorar-ne de nous pel camí del discerniment i la sinodalitat”, va dir als presents. En el seu parlament va advertir que per als religiosos la imatge de camí “no és d’autocomplaença, sinó de donació generosa i gratuïta”. També va parlar en termes d’esperança, de fer camí amb els pobres i d’obrir-se a la novetat.
Entre d’altres aportacions, destaca el parlament del salesià i cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, al Marroc. Va parlar sobre les perifèries i les fronteres. Es va preguntar des de quines perifèries parlava: “Primerament, parlo des de la immigració, doncs jo mateix, amb 9 mesos, ja vaig ser migrant. Cinc trens i un autocar em van fer ser andalús a Catalunya. Després vaig ser paraguaià i espanyol, i bolivià a Marroc”.
Va subratllar així que “tots som pelegrins en aquest món i tota pàtria és la nostra” i va associar la família a la humanitat. També va dir que “l’evangelització és, abans que res, una qüestió de testimoni”. I va concloure amb un seguit de propostes adreçades a la vida consagrada, entre les quals, la necessitat d’”augmentar l’autoestima” i la crida a abandonar “la pastora egoista i miop” i a adonar-se’n que “el problema és ser poc significatius; ser llum i no il·luminar ningú”.
