El bisbe claretià Pere Casaldàliga ha rebut aquest dijous la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona, a títol pòstum, tal i com van acordar per unanimitat els grups municipals “en reconeixement al seu combat permanent contra els abusos de poder i l’explotació, i pel seu ferm compromís a favor de la justícia social, de la igualtat i de la dignitat dels pobles indígenes”. En el mateix acte també s’ha lliurat la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Pare Manel.
El regidor i cinquè tinent d’alcaldia del consistori, Albert Batlle, ha destacat que van ser “dues persones bones, en el sentit més pur de la paraula, estimades i admirades, referents ètics als qui mai agrairem prou el que han fet per nosaltres”. Batlle ha destacat la seva “voluntat ferma no només d’ajudar els altres a canviar la seva situació, sinó denunciar i remoure les injustícies que generaven pobresa i marginació”.
“Es van rebel·lar contra la marginació. No van callar davant dels poderosos, no van abaixar el cap, no van mirar a una altra banda, aquest és el seu extraordinari valor. Van ser incòmodes davant molta gent. I la seva espiritualitat i fe van ser el motor indiscutible de la seva tasca. Eren dues persones valentes, perquè ser valent no és no tenir por, sinó ser capaç d’alçar la veu malgrat la por”, ha afegit Batlle en un Saló de Cent ple.
El tinent d’alcalde ha destacat la missió de Casaldàliga al Brasil. “El bisbe es va posar al costat de les comunitats indígenes que defensaven les seves terres explotades pels indígenes. I ja no va tornar mai més a casa seva, va fer-se un més entre ells”. “La fe cristiana era indissociable de la seva tasca”, ha conclòs Batlle, que ha destacat la tasca que fan la Fundació Pere Casaldàliga i ANSA mantenint la seva lluita.
En el decurs de l’acte, el periodista Francesc Escribano ha fet la glossa de Pere Casaldàliga. Ha recordat que el va conèixer per fer un 30 minuts el 1985, i el va trobar “perseguit i amenaçat”. Ha destacat que “insistia que les seves causes eren molt més importants que la seva vida”. Va fer seva la lluita per la terra, va prendre posició d’una manera clara. “Deia qeu no n’hi havia prou de ser creient, que s’havia de ser creïble”, ha afegit Escribano.
El periodista, que ha anat intercalant vídeos durant la seva explicació, ha dit que la darrera vegada que el va veure va ser fa set anys. “No es podia moure ni parlar, el seu vell amic Parkinson, com li deia ell, el tenia clavat en una cadira. Quan li vaig preguntar com estava, només va dir una paraula: estic viu. Era la seva lluita del moment”. “Aquest era Pere Casaldàliga, un cor ple de noms”, ha conclòs Escribano.
“Van optar per les persones”
En el mateix acte s’ha lliurat la Medalla d’Or a Manel Pousa i Engroñat, més conegut com Pare Manel, en reconeixement al seu compromís solidari i l’activisme social en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, en especial la infància en risc i les persones privades de llibertat. Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe i en nom de la seva família, ha començat dient: “sóc feliç de rebre la medalla amb el Pare Manel, si Casaldàliga s’hagués quedat a Barcelona segur que haurien treballat colze a colze”.
“Que aquest reconeixement serveixi a Barcelona i tots nosaltres per mantenir el llegat del bisbe Pere per un món més just. Si tanquem un moment els ulls podrem escoltar la seva rialla sorneguera de satisfacció i agraïment”, ha afegit Glòria Casaldàliga.
La presidenta de la Fundació Pare Manel, Sandra Pardo, ha fet la glossa de Pousa. “Avui Manel ens tornem a enamorar de tu”, ha manifestat. Ha indicat que els dos premiats amb la Medalla d’Or a títol pòstum “van optar per les persones, la gent més desfavorida”. Finalment, Enric Pousa, el germà del Pare Manel, ha dit que si hagués assistit a l’acte hauria donat les gràcies a tots els veïns. “Mentre estigui al nostre cap i al nostre cor, ell sempre estarà amb nosaltres”, ha reblat.
