(Roma) L’any claretià recorda el 4 de febrer la mort del claretià Jaume Clotet, un dels cofundadors de la congregació dels missioners claretians. Aquest any 2022 aquesta memòria adquireix una connotació especial perquè el 25 de juliol se celebra el bicentenari del seu naixement a Manresa. “Comptem amb cinc mesos per preparar-nos i celebrar amb goig i gratitud aquesta efemèride claretiana”, han explicat des de la Prefectura General d’Espiritualitat i Vida Comunitària.
El darrer Capítol General dels claretians convida a “beure de la font de la nostra espiritualitat claretiana a l’origen i desenvolupament”. Recordar la vida de Clotet, per a la prefectura, “permet apropar-nos a les fonts de la nostra espiritualitat claretiana a l’origen i el primer desenvolupament”. Clotet va ser el missioner més jove dels cinc que es van reunir juntament amb sant Antoni Maria Claret a la cel·la del seminari de Vic el 16 de juliol de 1849 per a la fundació de la congregació. Comptava només amb gairebé 27 anys. De fet, els va complir justament nou dies després. Va ser testimoni privilegiat del despertar del “carisma missioner a l’Església des d’una talaia estratègica”. I és que Clotet va ser subdirector general durant trenta anys, des del 1858 fins al 1888. A més, va ser el formador de les primeres generacions de germans a la congregació. Les divergències que va tenir amb el claretià Josep Xifré són el testimoni del seu esperit delicat i del seu desig d’atendre els missioners amb exquisida lleialtat. Tots dos, amb el seu amor i entrega incondicional a la congregació, mostren que l’amor fratern “fa possible superar les dificultats i integrar-ne les diferències”, explica la prefectura d’espiritualitat.
El principal biògraf de Claret
Va ser el missioner del primer segle de la congregació que més admiració va manifestar pel pare fundador. Encara que només van conviure durant breus temporades, va tenir l’oportunitat d’acompanyar-lo durant la seva última malaltia i en la seva mort al monestir de Fontfroide, a França. Les cartes que diàriament enviava al superior general i a altres missioners i amics informant-los del procés de la seva malaltia i mort són “un veritable monument del seu amor filial”. Clotet podria ser el principal biògraf de Claret. Va recollir molts documents i testimonis de persones que havien tractat directament amb el fundador. En les setmanes següents a la mort de Claret, va publicar al Butlletí Diocesà de Vic els Apunts biogràfics de l’Excm. i Il·lm. Sr. Sr. D. Antonio María Claret, i immediatament va promoure la publicació de la primera biografia del sant, feta pel seu amic Francisco d’Assís Aguilar, a qui va proporcionar abundant i valuosa informació. El 1882 va publicar el Resum de l’Admirable Vida de l’Excm. i Il·lm. Sr. Sr. D. Antonio María Claret i Clarà, biografia seguida d’una col·lecció de testimonis. Finalment, per encàrrec de Xifré, va elaborar la Vida Edificant del P. Claret, Missioner i Fundador, de gairebé 1.000 pàgines, que va romandre inèdita fins a l’any 2000. A partir de 1889 va treballar molt per la beatificació del fundador. “A Clotet li devem gran part de la riquesa documental amb què comptem per endinsar-nos a la vida i l’esperit de Claret”, expliquen.
Jaume Clotet va ser un gran missioner, sobretot en la seva dedicació a la predicació, en especial a la catequesi dels sords. En un temps en què aquestes persones eren excloses de la societat i estaven desateses, Clotet es va dedicar amb amor i passió a la seva evangelització. Va publicar per a ells un catecisme i un manual del catequista. Diversos col·lectius catalans de persones amb aquesta discapacitat li tenen especial gratitud i devoció. A Ciutat de Mèxic hi ha una escola per a ells dedicat a la seva memòria.
El juny del 1897, ja gairebé cec, va acompanyar les restes del fundador en el trasllat de Fontfroide a Vic i va participar en les solemnes honres fúnebres que se li van tributar a la catedral vigatana. L’any següent, el 4 de febrer, Clotet va morir a la casa-missió de Gràcia, a Barcelona. Les seves restes descansen en un altar lateral del Santuari del Cor de Maria de Barcelona. Introduïda la seva causa de beatificació, el papa Joan Pau II el va declarar venerable el 13 de maig de 1989.
