“Es pot passar la Setmana Santa sense entrar-hi”, s’explica en el Full Parroquial – Xarxa d’aquesta setmana. A la publicació de les parròquies de Sant Tomàs d’Aquino i del Cor de Maria de Barcelona, s’explica que “celebrar la Setmana Santa és molt més que passar-la”. En aquest sentit, segons es diu en el full parroquial, es tracta d’entrar “dins l’esperit de la setmana”. És a dir, “entrar dins el misteri que aquests dies ens recorden i ens porten”. La publicació recorda el més important de la setmana. Ho podeu llegir a continuació.
Publicació íntegra del Full Parroquial – Xarxa sobre la Setmana Santa:
Celebrar la Setmana Santa és molt més que «passar» la Setmana Santa. Es pot «passar»… sense entrar-hi. Es tracta d’entrar dins l’esperit d’aquesta setmana, que és tant com dir, entrar dins el misteri que aquests dies ens recorden i ens porten. En aquest sentit és bo recordar que el més important:
…del Diumenge de Rams no és tenir un ram beneit (com si fos un objecte màgic). El més important és aclamar Jesús… amb el ram…. i amb el cor, i aclamar-lo com a rei que ha de ser: rei del seu Regne, d’aquest món nou i diferent que va anunciar i va iniciar. I si guardem aquest ram (cosa que és una bona pràctica) és per tal de recordar que amb aquell ram hem manifestat la nostra fe en Jesucrist, el nostre desig de seguir el seu camí. Amb ell i darrere d’ell.
…del Dijous Sant és sentir molt fondament l’emoció de Jesús quan —com a do seu i testament—parteix per a nosaltres el seu Pa i comparteix la copa de la seva Sang. Donant-nos el pa i el vi ens diu que ens ha donat tota la seva vida… i que ens la donarà fins a la mort. Ens els dóna amb el mateix esperit de servei, d’humilitat i d’afecte amb què aquella nit rentà els peus dels Apòstols. Perquè Jesús continua viu entre nosaltres: en el Pa i el Vi, i també en el servei per amor a qualsevol home o dona.
…del Divendres Sant no és participar o contemplar una processó (tot i que també això pugui ser un acte de veneració al Senyor). La celebració del divendres sant, en l’església, no és el funeral de Jesús ni tampoc una crida a plorar els nostres pecats. El més important avui—i el més difícil—és atrevir-nos a mirar al Crucificat i descobrir en ell l’amor suprem. Perquè serà aquest màxim amor el que farà que el Crucificat sigui també el Ressuscitat. Si descobrim en el Crucificat aquest amor suprem, serem capaços de mirar amb amor tots els crucificats de la terra.
…de la Vetlla Pasqual és… que és com una explosió. Una explosió que trenca la nit —el mal, el dolor, la mort— per obrir consistentment el camí de la Vida. Celebrem la Victòria, el triomf de l’humil i servicial Jesús. Celebrem que ens hem submergit—pel baptisme— en el corrent de vida que és el seu Evangeli. I celebrem que ell, mort, continua vivint: en l’eucaristia, en la glòria del Pare, en el cor dels seus germans i germanes, en el cor de cadascú…. I molt especialment, en els pobres, en els més necessitats.
