(Editorial Claret) Vents de profecia a l’Amazònia és el nou llibre de l’Editorial Claret, escrit per Antônio Canuto i presentat en un relat documentat, sobre els cinquanta anys de la prelatura de São Félix do Araguaia.
L’obra documenta l’acompanyament de Pere Casaldàliga al costat dels pobles indígenes i la seva missió religiosa que el va fer recórrer l’Araguaia. El llibre també explica com la fe de Casaldàliga va reunir milers de persones entorn d’un mateix objectiu: una mateixa Església que va anar més enllà dels límits i les fronteres. La publicació del llibre és un homenatge als cinquanta anys de la prelatura de São Félix do Araguaia.
Canuto uneix la recerca rigorosa i documentada i l’escolta atenta i enregistrada de testimonis orals, amb el prendre distància del qui vol analitzar, organitzar, comparar, rectificar i complementar a la llum de la memòria dels esdeveniments. Un treball que fa aflorar “la passió i l’emoció de qui va ser testimoni ocular i protagonista d’aquesta saga de cinquanta anys de prelatura”, explica José Oscar Beozzo, autor del pròleg del llibre.
“El que va passar a la prelatura va ser un desastre que es va escampar per tota l’Amazònia els anys posteriors”. Així es detalla al llibre de Canuto. De fet, a la prelatura hi va haver una denuncia documentada dels excessos ambientals i socials. Una resistència dels més petits amb el suport de l’Església local. Canuto descriu uns fets que fan de la prelatura de São Félix do Araguaia “una referència obligada per a la comprensió dels projectes econòmics, els models de societat i els projectes eclesials, que estaven en disputa a l’Amazònia” subratlla Beozzo.
Vents de profecia a l’Amazònia té la missió de no oblidar allò que ha representat per a l’Església i la societat el caràcter profètic de la prelatura de São Félix. En el primer capítol, es recupera el pas de missioners jesuïtes, seguits per dominics, en la pràctica de les desobrigas anuals i en el procés d’establir els primers centres missioners i bisbats. La segona part parla de l’Església perseguida en temps de repressió. A la tercera part es parla de la vida interna de l’Església, amb les seves comunitats de base i equips pastorals, la florida dels ministeris laicals, el protagonisme de les dones i l’esforç per un acompanyament compartit a tots els nivells, d’acord amb les opcions pastorals i les decisions administratives. La quarta part s’ocupa de les accions pastorals de la prelatura. Accions en el camp de la comunicació, l’educació popular i indígena, la cultura i la salut, entre d’altres. La darrera part està dedicada a la renúncia per edat del bisbe Pere Casaldàliga.
Escrits que daten del 1972
Antônio Canuto va arribar a l’Araguaia l’any 1971, com a capellà, incorporat a l’equip pastoral de la prelatura de São Félix, coordinat per Pere Casaldàliga. Va viure durant vint-i-sis anys en aquesta regió, durant un temps de repressió de la dictadura militar. L’autor ha explicat que el llibre es va començar a escriure el 1972, tot a mà perquè no tenia ordinador. Aquests documents van quedar guardats a l’arxiu de la prelatura.
La prelatura de São Félix do Araguaia, a l’Estat del Mato Grosso, ocupa una regió molt gran i està situada a cavall dels dos biomes més grans de Brasil: el Cerrado, a la zona sud i l’Amazònia, a la zona nord. Es tracta d’una zona de transició i de frontera en diferents sentits: ecològic –de rius, plantes, animals, aus i peixos–, però també humà –en la diversitat de la població entre pobles indígenes, antics ribeirinhos, migrants del nord-est, i arribades més recents.
